dilluns, 26 de maig del 2014

Nymphomaniac (2013)


Un home al llindar de la tercera edat recull a una noia que troba ajaguda al carrer amb l'aspecte d'haver rebut una pallissa. A casa seva un cop comença a estar recuperada, la noia li comença a explicar la vida, marcada per la seva nimfomania.
Utilitzant com a excusa un debat moral al voltant de la nimfomania, Lars Von Trier executa un nou intent de provocar al seu públic habitual i a qualsevol que li doni la oportunitat, amb dues pel.lícules (gairebé quatre hores de metratge) que no aconsegueixen ni provocar ni que li donis massa voltes al tema.
Malaltia, vici, adicció, maldat, origens, enfoc religiós i algunes excuses més serveixen per justificar una peli de porno suau amb aires culturetes, que busca que ens escandalitzem amb quatre primers plans d'uns genitals femenins, ereccions masculines i alguna escena de sexe oral explícita.
Von Trier segueix essent un gran director, i l'execució és entre bona i molt bona en algunes escenes plásticament interessant. El problema és que el contingut em deixa totalment indiferent.
Bon intent Lars, però a mi em vas provocar més quan tu i quatre amics vau parir el moviment Dogma. Allò si que va ser revolucionari.

dilluns, 19 de maig del 2014

10.000 Km (2014)


Àlex i Sergi viuen a Barcelona i porten temps esperant un fill. Ara sembla que ja estan preparats però a Àlex li arriba una notícia brillant: li concedeixen una beca per estar un any a Los Ángeles. Després de parlar-ho entre ells, finalment Àlex se'n va als Estats Units.

Amb aquest argument senzill es va estrenar el divendres passat la pel·lícula 10.000 Km i al Cinema Truffaut de Girona van venir a presentar-la tant el productor (Tono Folguera), com el director (Carlos Marqués-Marcet) i els seus protagonistes (Natalia Tena i David Verdaguer). La petita sala estava quasi plena i feia goig poder disfrutar de la presència dels responsables de la pel·lícula. I quan es veu el resultat d'aquesta història d'amor un pensa que amb talent i treball es poden fer moltes coses. Amb un primer pla seqüència d'uns vint minuts de duració, la història et va atrapant de mica en mica, amb la bona interpretació de la parella protagonista i les idees clares del director. Veiem l'evolució de la seva relació, comunicant-se mitjançant el whatsapp o sobretot amb l'skype, amb silencis ben escollits que donen molt per imaginar-se i per donar a entendre el que li passa pel cap a cada un d'ells. A més, amb només dos personatges i rodada en dos espais interiors, la història concentra tota la seva atenció a aquesta difícil relació a distància i sembla que, per ara, ha donat els seus fruits: va guanyar cinc premis al passat Festival de Màlaga, inclosos el de millor pel·lícula, millor director i millor actriu. I esperem que segueixi el seu bon camí perquè s'ho mereix.

dilluns, 12 de maig del 2014

Shakespeare (2007)


Shakespeare i Sòcrates, quina relació poden tenir aquests dos grans genis, us estareu preguntant. Qui no coneix, encara que només sigui pel nom, al pare del concepte filosòfic i , que dir, del gran dramaturg?


Si mirem l'extensa bibliografia que hi ha dels dos autors en podríem fer muntanyes i muntanyes, el volum d'obres al voltant d'aquest dos figures és estratosfèric. Per cert, a Google guanya Shakespeare per pallissa amb 42 milions d'entrades davant dels 5 milions de Sòcrates. Però en realitat, no tenim ni d'un ni de l'altre, una informació de primera mà ni en primera persona de com eren en realitat aquests dos genis. En el cas de Sòcrates, tot allò que sabem ens bé explicat pels diàlegs socràtics, tot escrit per terceres persones i on hi podem posar un vel de dubte a tot el que ens expliquen ( llegir la porció de Guía para no entender a Sócrates) I en el cas de Shakespeare, les recerques que han dut a terme les rates d'arxiu només han donat informació fiscal: algun registre de propietat, la participació de l'autor en algun litigi, ... En el cas d'aquest últim, almenys ens ha arribat la seva obra, encara que hi ha estudiosos que també o posen en dubte.


Un altre incògnita que comparteixen és el seu veritable aspecte físic,les imatges que ens han arribat o són fetes segles després de la seva mort, o són de molt mala qualitat. Per tant, podem dir que la imatge que en tenim podria no ser la real.


Precisament, en aquest novel·la que us proposo, Bill Bryson posa en evidència la poca informació que tenim de Shakespeare, tot això després de que prèviament ens hagi posat en situació tot explicant el context històric i cultura de l'Anglaterra on va viure Shakespeare, des del boiròs Londres isabelí fins a la precària situació del món del teatre en aquell temps. 

Un llibre molt recomanable per endinsar-se en la vida i obra d'aquest geni literari.


A continuació, us deixo els enllaços a altres obres que hem porcionat d'aquest autor:



dilluns, 5 de maig del 2014

Vides encreuades (Short Cuts, 1993)


Raymond Carver va ser un escriptor nord-americà amb una visió bastant pesimista de la vida, i això ho sabia transmetre molt bé en els seus relats. Dos anys després de la seva mort, que es va produir a l'any 1988, el director Robert Altman va descobrir la seva obra i li va interessar tant que va voler adaptar al cinema algunes de les seves històries, amb l'ajuda, sobretot, de la vídua de l'escriptor. Altman i ella van mantenir una relació durant la preparació del film, enviant-se molta correspondència, i això va ser una de les peces clau quant al bon resultat de la pel·lícula.

Però Altman va fer alguns canvis: va barrejar històries, traslladant la localització del nord-oest del Pacífic al sud de Califòrnia, a ciutats i barris de Los Angeles, ja que d'aquesta manera els personatges es podien conèixer millor. Altman també es va inventar algun personatge amb l'ajuda del seu coguionista Frank Barhydt, i sempre amb l'aprovació de la vídua de Carver i intentant mantenir aquell aspecte ombriu que el malaguanyat escriptor semblava interessar-li tant, destacant alguns detalls d'aquelles vides que passaven per la seva ment i els quals eren descrits amb gran habilitat i senzillesa.

Per aquesta bona pel·lícula, Altman va tornar a tenir molts actors, com ja va passar amb el seu anterior treball, l'excel·lent El juego de Hollywood (1992). Entre d'altres estan: Tim Robbins, Andie MacDowell, Chris Penn, Robert Downey Jr., Frances McDormand, Mathew Modine, Madeleine Stowe, Julianne Moore y Jack Lemmon.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...