dilluns, 15 de juliol del 2013

Summertime

Toca agafar-nos una Petita Porció de bona vida. Esperem retrobar-nos al Setembre.
Feu bondat!

dilluns, 8 de juliol del 2013

Jo només il·lumino la catalana terra (2013)


Recordo fa uns quants anys quan a La2, en aquells moment coneguda com a TVE2, hi feien un programa en el circuit català anomenat "Són una meravella!". Gran polèmica, se'n fotien d'en Pujol, de la moreneta i fins i tot del Barça! Era un programa que no es podia emetre per TV3 en aquell moment, i era un programa creat pels Joglars. Aquesta habilitat que tenien Boadella i companyia de posar el dit a la nafra, d'ofendre, de fer mal i donar així un bany de realitat que ajudés a la gent a tocar de peus a terra, es va perdre a mesura que Boadella es va anar desconectant de la realitat. Però ara ha arribat algú que ens salvarà d'aquest anar fent, de l'anar combregant amb tota la merda que ens fotin al damunt. Ha arribat Valero Sanmartí. 
Aquest personatge que es va donar a conèixer a través del seu blog "Jo només follo a pèl" i que s'amaga al darrera d'una foto del gran Tom Selleck ha aconseguit que l'editorial Males Herbes li publiqui un llibre en el que es pot fotre amb qualsevol representació de la catalanitat (castellers, gralles, ratafia, el rock català, els Manel...) o la modernitat (turisme rural, gin tonics, els Manel...), i sí, també es fot amb el Barça... i amb en Guardiola! I no em val que em digueu que això ho fa cada setmana el Crackovia per TV3. Deixeu de banda aquest humor blanc i naïf perquè Sanmartí us fotrà cada clatellot amb les seves paraules que us deixarà tontos. 
Citant les primeres línees de la introducció: "Hòstia puta, quines ganes tinc que Catalunya sigui independent per poder criticar els catalans sense que m'acuseu de traïció a la pàtria."

dilluns, 1 de juliol del 2013

Top of the lake (2013)


Jane Campion, directora i guionista de El Piano, fa amb aquesta mini-sèrie una interessantíssima incursió en el mitjà televisiu amb un plantejament aparentment no gaire trencador però que gràcies al seu segell personal fa que la sèrie agafi un to particular. 
Perquè ens entenguem, la sèrie twinpickeja una mica. Transcorre en un poble perdut de la muntanya, on hi trobem un seguit de personatges que d’alguna manera o una altra amaguen o sembla que amaguen alguna cosa, i a la que una detectiu de policia torna després de molts anys per visitar a la seva mare malalta. Coincidint amb aquest retorn a casa, al poble hi ha un cas que requereix la seva atenció i a més s’hi estableix una comunitat de dones capitanejades per una mena de guru new wave.
El punt diferencial que li dóna Campion, és com no podia ser d’altra manera, el tractament dels personatges femenins. Les dones porten el pes de la història i els homes son simple comparsa, tot i que això no vol dir que no puguin jugar rols importants a la història. El paisatge de la sèrie i el seu tractament del color i la llum acaben d’embolcallar aquesta sensació enigmàtica que envolta el relat i els personatges, i els seus protagonistes compten tots amb bona nota en l’apartat interpretatiu (especialment una Elisabeth Moss que aconsegueix que evitem recordar-la com la Peggy Olson de Mad Men). 
Set episodis d’una horeta per explicar-nos una història de principi a final.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...