De la mà del director danès Lars Von Trier, estem davant d'una pel·lícula que s'allunya cada cop més del manifest Dogma 95 impulsat pel mateix director. Això es fa evident veient el pressupost del film i la utilització dels efectes visuals. Suposo que tot tenim dret a canviar d'opinió i d'allunyar-nos dels nostres propis paradigmes.
Dit això, ens trobem davant d'una pel·lícula que barreja drama i ciència-ficció a parts iguals. Melancholia ens regala uns primers minuts on les imatges oníriques dels personatges, acompanyades amb la música de l'alemany Wagner, ens transporten al dramatisme de la destrucció del món. És curiós, com una seqüència tant dramàtica sigui alhora tant bella "visualment parlant". Passats aquests primers minuts de preludi del que esdevindrà, Las Von Trier divideix la pel·lícula en dues parts: en la primera part, anomenada Justine -Kirsten Dunst-, ens ensenya el dia del casament d'aquesta amb Michael, la història es centra en el convit que realitzen en la fastuosa mansió de John -Kiefer Sutherland-, cunyat de Justine. Aquest convit, li serveix al director per començar a presentar-nos als personatges principals del film i a perfilar la psicologia dels mateixos. En la segona part de la pel·lícula, anomenada Claire - la germana de Justine-, es centra en la visita inesperada de Justine, un altre vegada a casa de la seva germana i el seu cunyat, amb l'intent de recuperar-se d'un profund estat de depressió. Aquesta segona part, coincideix amb l'aparició d'un fenomen astronòmic que acompanyarà als protagonistes fins el final de la pel·lícula, l'aproximació a la Terra d'un planeta anomenat Malenconia.
La pel·lícula utilitza una situació límit per exposar diferents maneres d'enfrontar-se a la tragèdia: des del pessimisme més dràstic, a l'optimisme més racional o, senzillament, a l'esperança nascuda de l'aferrament instintiu a la vida que tenim com a espècie . Lars Von Trier aconsegueix, de manera magistral, crear una atmosfera de tristesa permanent, altrement anomenada, malenconia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada