dilluns, 27 de maig del 2013

Fènix 11·23 (2011)


Si aquesta pel·lícula ens la presentessin com a fruit de la imaginació d’un guionista, sortiríem del cinema preguntant-nos a qui li compra les drogues l’escriptor en qüestió. Per sort per la salut mental dels guionistes i per desgràcia dels habitants d’aquest país, la història que explica és real, i no basada en fets reals. 
L’Èric Bertran és un noi que l’any 2004 tenia 14 anys, vivia a Lloret de Mar, mirava el cul a les turistes i tenia una pàgina web on reivindicava la independència de Catalunya i des d’on enviava correus electrònics a empreses reivindicant els seus drets lingüístics. El que seria un adolescent bastant normalet. L’empresa de supermercats DIA va denunciar a la policia un d’aquests correus i a partir d’aquí va començar una odisea que vista a la pantalla deixa perplexe a l’espectador: escorcoll policial, acusació de terrorisme, declaració a l’audiència nacional... 
Una pel·lícula entretinguda, senzilla, amb una realització correcta, un bon treball d’actors i a la que no li caldria cert maniqueísme per posar-nos de mala llet veient-la. La història és prou explícita, no cal farcir-la d’escenes i plànols per deixar-nos les coses ben mastegadetes. Són aquests detalls que fan que a l’acabar la peli, t’entrin ganes de dir-li al director: Som espectadors, no idiotes.

dilluns, 20 de maig del 2013

Through the wormhole (2010)


Estem davant d'una sèrie de documentals sobre astronomia amb el popular Morgan Freeman com a mestre de cerimònies. Tot i estar a anys llum del Cosmos de Carl Sagan pel que fa a capacitat divulgativa i claredat expositiva dels seus capítols, he de dir que és una sèrie que m'ha enganxat i, tot i aquesta llunyania respecte a l'obra del mestre Sagan, la part divulgativa està força treballada i intenta fer-se entendre - un aspecte important sobretot si ens submergim en l'univers quàntic- . La sèrie ja va per la quarta temporada, clar símptoma de la bona acceptació per part del públic. Tots els capítols parteixen d'una pregunta: existeix un creador?  Com hem arribat fins aquí? De què estem fets? o existeix el temps?. A partir d'aquesta pregunta inicial, el capítol comença a cercar respostes mitjançant les teories científiques existents al respecte. És interessant també tot el recull històric de descobriments astronòmics que ofereix la sèrie, posant noms i cognoms als científics que han fet possible un descobriment i explicant amb quin experiment, observació o cop de sort el van realitzar. Dir que aquesta última,  la sort, ha jugat un paper molt més important del que podríem pensar dins de la història de la ciència, ja que molts descobriments han estat fruit de l'atzar - sinó que li preguntin a Fleming i el descobriment de la penicil·lina-.


dilluns, 13 de maig del 2013

Boardwalk Empire (2010)


Steve Buscemi com a protagonista, Martin Scorsese com a productor i director del primer episodi i els Estats Units de la llei seca com a escenari fa de Boardwalk Empire la sèrie que tot bon fan de les pelis de gàngsters ha de veure. 
La història arrenca a Atlantic City l’any 1920, en el moment en que la llei seca entra en vigor i un grup de gent ho celebra com a la gran oportunitat per fer-se ric. Un d’ells és Nucky Thompson (Steve Buscemi), un dels personatges més influents de la ciutat i polític important del Partit Republicà. A altres ciutats d’Estats Units com Chicago o Nova York diferents organitzacions agafen posicions en el comerç il·legal de begudes alcohòliques contant entre els seus soldats amb gent com Al Capone o Lucky Luciano. 
La sèrie es basa lleugerament en un personatge real, Nucky Johnson, al que canvien el nom i part de la biografia per tal de poder tenir llibertat narrativa i no haver de cenyir-se a la realitat. Pausadament, al ritme que només la ficció televisiva permet, la trama va evolucionant i ens explica com un negoci il·legal en el que l’únic risc era ser detingut per la policia, progressivament es va complicant i va entrant la rivalitat, la violència i personatges poc desitjables com Capone van agafant pes, sentint-se com peix a l’aigua quan les coses es compliquen. 
El canal HBO ens presenta la qualitat cinematogràfica habitual de les seves sèries i les dosis de escenes pujadetes de to pel que fa al sexe i violència també habituals. Ideal per a seguidors de sèries de lenta digestió i bona degustació. Si sou més de fast food absteniu-vos.

dilluns, 6 de maig del 2013

La costilla de Adán (Adam's rib, 1949)


La costilla de Adán, de George Cukor, és una comèdia sobre la guerra de sexes en la qual brillen amb llum pròpia Spencer Tracy i Katharine Hepburn, una encantadora parella que acapara tota l'atenció de l'espectador gràcies a la seva gran química i la seva excelsa personalitat. La història comença quan una dona intenta assassinar el seu marit en descobrir que l'enganya amb una altra. És llavors quan entra en escena el matrimoni d'advocats Tracy-Hepburn, que a la primera escena junts, en llegir la notícia al diari, discuteixen sobre el que ha passat sense tenir els mateixos punts de vista. Ell opina que "la Llei és la Llei" i ella pren en consideració que la dona ha de ser igual a l'home davant la justícia. El que no sap aquesta parelleta és que s'enfrontaran en el cas, sent ell el fiscal i ella l'advocat defensor.

A més del somriure que ens aconsegueixen treure aquests dos monstres del cel·luloide, la pel·lícula també té certs tocs d'humor bastant encertats (alguns un tant exagerats), per aconseguir al final una de les millors comèdies de la història del cinema, amb uns immensos Spencer Tracy i Katherine Hepburn, que ens enlluernen amb la seva encomiable actuació i la seva gran simpatia a la gran pantalla. Si alguna vegada esteu baixos de moral, poseu-vos aquesta pel·lícula.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...