dilluns, 4 de març del 2013

Victus (2012)

 
L’últim llibre d’Albert Sánchez Piñol segueix fil per randa el que ha de ser una bona novel·la històrica. Sembla estar molt ben documentada, és fidel als fets històrics (encara que per fer-ho contradigui a bona part del que la cultura popular té assumit), i busca apropar aquesta història al lector a través d’un protagonista, Martí Zubiria, que tot i ser un personatge que va existir, se’n sap tan poca cosa que l’autor pot crear al voltant de la seva biografia el que més li convingui. 
Victus és la història de la guerra de successió espanyola i del setge de la ciutat de Barcelona que hi va posar punt i final. Un setge que els catalans sabem massa bé com va acabar, posar emoció a uns fets que ja coneixem, encara que sigui en línees generals, no ha de ser una tasca gens fàcil. 
Per fer-ho Sánchez Piñol divideix el llibre en tres parts: Veni, Vidi i Victus. A la primera part el personatge i el lector aprenen el que era un assetjament d’una ciutat al segle XVIII, a la segona el protagonista va agafant personalitat en experiènies bèl·liques i la tercera és la que ja sabem com acaba. El problema que he tingut amb el llibre és que en cap moment he empatitzat amb el protagonistes. Personalment em va interessar molt la primera part però em vaig avorrir amb les aventures del protagonista en una segona part en que vaig trobat a l’autor molt allunyat d’aquell escriptor que tan em va fer gaudir amb La pell freda. Afortunadament en el desenllaç vaig vibrar. Sánchez Piñol és tan bo que en alguns moments arribes a tenir un pensament fugaç de que Barcelona se’n sortirà i acabarà amb els borbònics. 
Tot i que pel meu gust és irregular, recomano a tothom que llegeixi aquest llibre per la magnífica tasca de divulgació de la nostra història que fa l'autor. La seva acurada edició amb plànols, mapes i il·lustracions és magnífica. I a més, hi descobrireu que els catalans, com els escocesos a Braveheart, també vam tenir el nostre heroi. I no, no es va dir Rafael de Casanoves. Era castellà i es deia Villaroel. Llegiu el llibre i en sabreu més.

1 comentari:

  1. Totalment d'acord! Interessant i instructiva la primera part de la novel·la, sobretot pels neòfits en ingenieria militar i destacable la feina de divulgació històrica. Un llibre recomanable.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...