El delta de la Tordera està situat entre
Malgrat i Blanes, actualment la pressió urbanística i turística de la zona l’ha
degradat considerablement, però val al pena visitar-lo. Encara s’hi pot gaudir
d’una residual vegetació de ribera i, sobre tot, hi podem veure una gran
varietat d’aus que utilitzen el delta per hivernar o com espai de repòs en la
seves migracions. Les millors èpoques per fer la visita són la primavera i la
tardor, ja que durant aquestes estacions tenen lloc les migracions i, per tant s’hi poden
observar més animals.
La sortida que us proposo és anar al delta
caminant des de Malgrat. Deixeu el cotxe a Malgrat i agafeu el camí del Pla,
per ell arribareu al riu Tordera passant
pels camps de cultiu del Pla de Grau,
una fèrtil plana que, per sort, encara està en plena explotació agrícola, quan arribeu al
Tordera, seguiu pel camí paral·lel al riu, quan esteu casi a la desembocadura hi
trobareu una torre d’observació, des d’ella es pot veure la llacuna permanent
que forma el riu a la seva desembocadura i es poden observar els animals que hi
fan estada. Recordeu de portar prismàtics. Seguint el camí arribareu al Delta. A partir d’aquest moment el que hi podreu
veure depèn de l’estació, de la pluja , de l’estat del mar... De tota manera el
que sempre hi trobareu és la barra de terra que separa la llacuna del mar. És
un lloc tranquil, un racó on parar-se a reposar i escoltar els sorolls
relaxants del mar i dels animals,un paratge solitari, excepte a la temporada turística, durant la qual és
una platja nudista bastant concorreguda.
Per tornar cap a Malgrat seria ideal fer-ho
per la platja, això us permetria gaudir d’una de les dues platges del Maresme
que encara conserven vegetació de dunes, però actualment anar caminant del delta fins a
Malgrat és una cursa d’obstacles, les llevantades s’han menjat la sorra de la platja i part
del terreny dels càmpings, els propietaris intenten, cada any, tornar a guanyar
terreny al mar construint esculleres i cobrint-les de sorra, però, amb el primer
temporal de tardor, el mar reclama el
que era seu, el camí desapareix i tan
sols es pot passar saltant per sobre de les pedres de l’escullera si
el mar ho permet. Per tant, excepte a l’estiu, el millor és refer el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada