dilluns, 29 d’octubre del 2012

A Fondo: Josep Plà (1976)

Al Institut, els meus professors de Literatura van intentar despertar-me cert interès per molts escriptors que vaig acabar odiant en part o totalment. Un d’ells va ser Josep Plà. Tot té el seu moment, i quan poc després d’entrar a la trentena el vaig redescobrir va ser tota una troballa. 
Avui però no parlaré de cap dels seus llibres, m’he quedat captivat pel personatge gràcies a una entrevista conduïda magistralment per Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo de TVE (fa un dies l’Asensi recomanava també l’entrevista feta a Borges). 
Aquí ens trobem un Plà a punt de fer 80 anys parlant de literatura, donant la seva visió del ésser humà i del món en general, expressant la seva opinió sobre importants artistes y escriptors amb una aparent sinceritat brutal. I dic aparent perquè Plà sempre em deixa el dubte de si és sincer amb el que pensa o amb el que projecta el personatge que s’havia creat durant la seva carrera literària i periodística. 
Us deixo algun fragment per que us feu una idea (la transcripció no és exacte): 

Plà: Soy un hombre soltero, eso es muy importante. 
Soler: ¿Por qué es usted un hombre soltero? 
Plà: Porque no creo que nadie me hubiera hecho caso.
Soler: Pero usted ha mirado a las señoritas que pasan por la calle con una cierta estimación admirativa. 
Plà: Sí, precisamente porque pasaban por la calle. 
(...) 
La gente se divide en tres categorías amigos, conocidos y saludados.
(...)
En este país la democracia es infinitamente superior a Inglaterra, Francia, Alemania o Italia, dominadas por grandes propietarios y por la aristocracia o por militares. Aquí no hay nadie importante, todo el mundo es igual, por eso los catalanes somos tan groseros.
(…)
Toda la gente que tiene cosas importantes en Cataluña no han sido más que encargados.
(…)
Toda la riqueza de este país empezó con el proteccionismo, desde entonces Cataluña es un país inmensamente rico, grosero y espantoso. 

Val la pena l’entrevista encara que només sigui per veure la cerimònia d’embolicar i fumar-se una cigarreta que tenia Plà. Tal com explica ell, fumava per què mentre embolicava buscava l’adjectiu. Potser si jo fumés les meves Porcions estarien més ben escrites.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

El delta de la Tordera


                           
El delta de la Tordera està situat entre Malgrat i Blanes, actualment la pressió urbanística i turística de la zona l’ha degradat considerablement, però val al pena visitar-lo. Encara s’hi pot gaudir d’una residual vegetació de ribera i, sobre tot, hi podem veure una gran varietat d’aus que utilitzen el delta per hivernar o com espai de repòs en la seves migracions. Les millors èpoques per fer la visita són la primavera i la tardor, ja que durant aquestes estacions tenen lloc  les migracions i, per tant s’hi poden observar més animals.
La sortida que us proposo és anar al delta caminant des de Malgrat. Deixeu el cotxe a Malgrat i agafeu el camí del Pla, per ell arribareu al riu Tordera  passant pels camps de cultiu del Pla de Grau,  una fèrtil plana que, per sort, encara està  en plena explotació agrícola, quan arribeu al Tordera, seguiu pel camí paral·lel al riu, quan esteu casi a la desembocadura hi trobareu una torre d’observació, des d’ella es pot veure la llacuna permanent que forma el riu a la seva desembocadura i es poden observar els animals que hi fan estada. Recordeu de portar prismàtics. Seguint el camí arribareu al Delta.  A partir d’aquest moment el que hi podreu veure depèn de l’estació, de la pluja , de l’estat del mar... De tota manera el que sempre hi trobareu és la barra de terra que separa la llacuna del mar. És un lloc tranquil, un racó on parar-se a reposar i escoltar els sorolls relaxants del mar i dels animals,un paratge solitari, excepte  a la temporada turística, durant la qual és una platja nudista bastant concorreguda.
Per tornar cap a Malgrat seria ideal fer-ho per la platja, això us permetria gaudir d’una de les dues platges del Maresme que encara conserven vegetació de dunes,  però actualment anar caminant del delta fins a Malgrat és una cursa d’obstacles, les llevantades s’han menjat la sorra de la platja i part del terreny dels càmpings, els propietaris intenten, cada any, tornar a guanyar terreny al mar construint esculleres i cobrint-les de sorra, però, amb el primer temporal de tardor,  el mar reclama el que era seu, el camí desapareix i  tan sols es pot passar saltant per sobre de les pedres de l’escullera si el mar ho permet. Per tant, excepte a l’estiu, el millor és refer el  camí.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Lugares que no quiero compartir con nadie (2011)


No havia llegit mai res d'Elvira Lindo fora d’algun article publicat a algun diari que m’havia caigut a les mans per casualitat, i això hagués seguit així si no fos perquè em vaig trobar mirant per una llibreria aquesta personalíssima guia de la ciutat de Nova York amb un títol tan interessant. Un enamorat d’aquesta ciutat com jo no va poder evitar llegir-lo. 
La seva lectura ha aconseguit dos coses: confirmar que haig de tornar a visitar la ciutat i descobrir a una escriptora prou interessant. 
Elvira Lindo no escriu una guia de viatge, el que escriu és una mena de diari que moltes vegades agafa un aire de teràpia psicològica. Per la feina del seu marit es veu obligada, però a gust, a viure la meitat de l’any a Nova York. La idea del llibre és que a través d’experiències i anècdotes del dia a dia ens vagi descobrint llocs per passejar, per prendre un cafè, per menjar o per gaudir de bona música dins de la ciutat. Aquest plantejament tan senzill s’acaba convertint en una mena d’striptease on l'autora ens explica sentiments bastant íntims o deixa veure pensaments que poden fàcilment ofendre a algú, donant així al títol del llibre un doble sentit: no tots els llocs que no vol compartir amb ningú i que explica al llibre es troben físicament a la ciutat de Nova York. 
En paraules de l'escriptora: Lo esencial, en Nueva York, está a la vista de todo el mundo. Esta es la historia de mi recorrido personal, de mi paseo diario, de mi nueva vida a partir de los cuarenta. Este libro es una trampa a mí misma: hablo de lugares que no me gustaría compartir con nadie, porque forman parte de mi vida cotidiana, no de una guía turística, pero ya se sabe, igual que el chismoso no puede evitar contar un secreto, el narrador cae siempre en el vicio de escribir lo que vive.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

A Fondo: Jorge Luis Borges (1980)




Aquesta entrada pretén ser una oda a la vellesa, a la memòria vivent de la història. La nostra societat, malauradament, és una societat que ha donat l'esquena a la gent gran, els considerem persones que ja no són productives i, per tant, creiem que ja no poden aportar res de bo a la societat. Ara fa poc, reposaven un dels programes de Salvados on s'entrevistava a l'escriptor i economista José Luis Sampedro, de 95 anys, i sorprenia la claredat de les respostes i el contingut de les mateixes, una entrevista molt recomanable  En l'entrevista es parlava de la crisi econòmica i em quedo amb una de les frases que va dir Sampedro: "Beneïda Crisi", ho deia en el sentit que aquesta crisi farà despertar valors que semblaven adormits, despertarà consciències i farà valorar més allò immaterial que allò material. 

Aquesta entrevista em va fer recordar la lucidesa intel·lectual dels grans Saramago i Borges, que com més vells es feien, més interessant i transcendent eren les coses que deien. Veure el món des de la perspectiva que dóna el fet d'haver viscut gairebé una vida, el no tenir por del que diran o de marxar de tant en tant del políticament correcte són característiques que comparteixen aquest grans savis i que fa que sigui  tant interessant escoltar-los.

A l'entrevista a Borges feta l'any 1980 a TVE, veureu com l'admirat i venerat intel·lectual, ironitza vers la seva persona restant-se importància com escriptor, cada cop que l' entrevistador, Soler Serrano, l' omple de lloances. Fins i tot, acaba recomanant a la gent que no perdi el temps amb la seva obra, tot animant-los a llegir altres autors que, segons el mateix Borges, són molt superiors i profitosos que ell. Sorprèn també, la gran memòria i l’ agilitat mental que conservava amb 80 anys.
Per últim, recomanar mirar l'arxiu d'entrevistes fetes per Soler Serrano, hi ha autèntiques joies: Josep Pla, Julio Cortázar, Salvador Dalí, Salvador Espriu, etc.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Retrats de Ramon Casas (1970)


Quan vaig comprar el llibre “Retrats de Ramon Casas” (la tercera edició revisada de l’any 1997) ho vaig fer perquè m’agraden molt els dibuixos i les pintures d’aquest gran pintor català, i els 161 retrats que apareixen en aquest volum no em van fer canviar d’opinió. Però, vet aquí, que en el moment de revisar el seu interior em vaig adonar que encara era més complet del què em pensava. La majoria dels models dibuixats representen figures importants nascudes quasi totes a la segona meitat del segle XIX, tant escriptors, músics, pintors (com el mateix autor), escultors o polítics, sobretot de Barcelona i de Catalunya, però també alguns artistes de l’estat espanyol o internacionals. I tots ells estan acompanyats per un text escrit amb molta traça i amb plena informació per Andreu Avel•lí Artís, més conegut com “Sempronio”, periodista i escriptor que va escriure molts llibres sobre Barcelona i que va ser reconegut com a cronista oficial de la ciutat a l’any 1972. Tot això fa que per un moment ens sembli viure a la Barcelona d’aquella època, on surten noms populars com Els Quatre Gats, Pèl & Ploma, L’Avenç, i, en general, gent tan coneguda com Santiago Rusiñol, Pablo Picasso, Pompeu Fabra, Francesc Macià, Jacint Verdaguer o Joan Maragall, i descripcions tan emotives com les del pianista i compositor Enric Granados, el poeta i dramaturg Àngel Guimerà, o el violoncel•lista i compositor Pau Casals. O sigui que estem davant d’una excel•lent obra, plena d’història i art, on podem conèixer gent important per a la cultura i llengua catalanes i a la vegada disfrutar del traç vigorós d’un artista que va aconseguir fins i tot que el públic pogués fer-se una idea de la manera de ser de la persona representada.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...