Sherlock (2010)

 

Fer una revisió i actualització d’un clàssic, i més quan aquest és conegut pel gran públic pot ser un tema una mica complicat. La primera pregunta que pot sorgir és si és necessari actualitzar, i després que és el que cal actualitzar.

Avui us parlaré de l’enèsima versió de Sherlock Holmes, en aquest cas en sèrie de televisió. Som davant d'un d’aquells clàssics que ha tingut versions per tots els gustos, des de la fidel adaptació televisiva dels anys 80, fins a una sèrie de dibuixos animats (en la que hi participà Miyazaki) protagonitzada per un gos, passant per versions més o menys basades en el personatge com el Doctor House. Recentment hem tingut dos intents de modernització del personatge: Les pel·lícules de Guy Ritchie protagonitzades per Robert Downey Jr. I la sèrie de la BBC creada per Steven Moffat i Mark Gattis.

Em sembla interessant contraposar ambdues versions ja que volen actualitzar el personatge per vies totalment diferents amb resultats clarament diferents. Si als films de Ritchie el que fa és mantenir el personatge a l’època victoriana, però el converteix en una mena de heroi d’acció, canviant notablement les característiques del personatge, el que fa aquesta nova sèrie és portar a Sherlock al segle XXI, mantenint-se molt fidel al personatge creat per Arthur Conan Doyle. L’encert és, pel meu gust, total. Una sèrie que es veu moderna, recollint aspectes visuals heretats de sèries com CSI, i que alhora té tot allò que ha fet de Sherlock Holmes i Watson uns personatges immortals amb una química brutal entre ells. I és que molt hàbilment, Moffat i Gattis ens han ensenyat que pot existir un Sherlock Holmes que resolgui els seus casos amb un telèfon mòbil a la butxaca mentre Watson ho explica tot al seu bloc, ja que Scotland Yard, tot i tenir el laboratori criminalístic més modern, segueix essent tan inútil en les seves investigacions com ja ho era al segle XIX.

3 episodis per temporada de una hora i mitja, gairebé tres mini-pel·lícules a l’any que t’empasses en un tres i no res i que et demostren que ni tot està inventat ni hi ha res que no sigui revisable si es fa bé.