El amante del amor (L'Homme qui Aimait les Femmes, 1977) és una de les pel·lícules menys conegudes de François Truffaut, un dels fundadors del moviment cinematogràfic anomenat Nouvelle Vague, però és una tendra i intel·ligent història, amb bons diàlegs i amb un personatge principal que simpatitza de ple amb l'espectador, aconseguint una frescor i una naturalitat encomiables.
La història comença amb l'enterrament del protagonista, Bertrand (Charles Denner), al qual curiosament només van dones, i és que la pel·lícula explica part de la vida d'aquest home que no pot evitar sentir-se atret per elles, sent aquest el major dels seus vicis. Mirant detingudament les seves cames, sempre observa amb cert dissimul la cadència dels seus passos i intenta per tots els mitjans relacionar-se amb les que li interessa, aconseguint gairebé sempre el seu objectiu. La pel·lícula té moments de veritable fluïdesa narrativa, com tota la seqüència en què ell es posa a mecanografiar la seva autobiografia, esplaiant-se en els sentiments que li produeixen les dones en general, produint-se una seqüència difícil d'oblidar. També és veritat que cinematogràficament té algunes mancances però això no molesta en aquest film que és una autèntica meravella quant als seus diàlegs interessants i el seu personatge central tan ben construït.
En definitiva, aquesta pel·lícula és un gran homenatge a les dones, al cinema i a la literatura, i és un obsequi per a la vista i l'oïda i una sorpresa difícil d'oblidar. Us deixo el link de la increible seqüència on ell parla de les dones: http://www.youtube.com/watch?v=TC81N4vfxdk
La història comença amb l'enterrament del protagonista, Bertrand (Charles Denner), al qual curiosament només van dones, i és que la pel·lícula explica part de la vida d'aquest home que no pot evitar sentir-se atret per elles, sent aquest el major dels seus vicis. Mirant detingudament les seves cames, sempre observa amb cert dissimul la cadència dels seus passos i intenta per tots els mitjans relacionar-se amb les que li interessa, aconseguint gairebé sempre el seu objectiu. La pel·lícula té moments de veritable fluïdesa narrativa, com tota la seqüència en què ell es posa a mecanografiar la seva autobiografia, esplaiant-se en els sentiments que li produeixen les dones en general, produint-se una seqüència difícil d'oblidar. També és veritat que cinematogràficament té algunes mancances però això no molesta en aquest film que és una autèntica meravella quant als seus diàlegs interessants i el seu personatge central tan ben construït.
En definitiva, aquesta pel·lícula és un gran homenatge a les dones, al cinema i a la literatura, i és un obsequi per a la vista i l'oïda i una sorpresa difícil d'oblidar. Us deixo el link de la increible seqüència on ell parla de les dones: http://www.youtube.com/watch?v=TC81N4vfxdk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada