Ja he elogiat diverses vegades el sentit del ritme i de la contenció que tenen les sèries britàniques. És d’agrair que productores i TV no vulguin estirar els arguments com xiclets. Si una història es pot explicar en 6 capítols d’una hora, perquè fer-ho en 24 de 40 minuts?
Aquesta sèrie o mini-sèrie (a l’espera d’una hipotètica segona temporada) n’és un clar exemple. Una història de terror que barreja una mena de morts vivents, un adolescent que teòricament ha de salvar el món i que té un problema de comunicació greu amb el seu entorn, l’amic friqui, la noia que li fa peça, un equip de lluitadors contra les forces del mal i l’amenaça que la fi del món és a punt d’arribar i començarà a una ciutat decadent de l’Anglaterra industrial. Com veieu els seus creadors agafen elements poc originals, els barregen, hi aporten quatre conceptes nou, una mica d’imaginació i ens ofereixen un producte tan entretingut i breu que ens permet gaudir-ne obviant alguns forats del guió que no toleraríem en una sèrie menys fresca i més llarga.
Si la comenceu, no la deixeu a un primer episodi que us pot deixar molt indiferents. Us perdrieu un crescendo que fa que l’acabis amb la sensació que se t’ha fet curteta, amb un final que funciona igual de bé si la sèrie té continuïtat com si decideixen deixar-ho aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada