divendres, 30 de setembre del 2011

Star Wars: Episodi IV - Una nova esperança (Star Wars: Episode IV - A new hope, 1977)


Ja que vam començar a revisar la nova saga de Star Wars, arribats al final de la tercera part, és difícil no parlar de la trilogia clàssica. I quan dic clàssica vull dir el metratge que hi havia abans de que el Sr. Lucas la comencés a potinejar i afegir-hi nous efectes, escenes i personatges.
Parlar del quart episodi sense caure en la repetició del que es deu haver dit mil vegades deu ser gairebé impossible (com a mínim per mi), així que faré un post una mica diferent on citaré els 19 punts que haurien de fer que les persones que encara no l’hagin vist, que n’hi ha, es convencin de que és una peli que han de veure:

1) Pel carisma dels personatges
2) Per l’amalgama d’elements de la ciencia–ficció de sèrie B i de les històries d'espasa i bruixeria.
3) Perquè van revolucionar els efectes especials amb molts mitjans però encara més imaginació.
4) Perquè, per bé o per mal, van canviar la forma d’entendre el cinema com a negoci.
5) Perquè legions de friquis no poden estar equivocats (i si els hi dieu el contrari us faran la manicura amb espases làser).
6) Pels seus diàlegs.
7) Per Constantino Romero doblant a Darth Vader.
8) Per veure a Harrison Ford fent el personatge de la seva vida (amb permís de l’Indiana).
9) Perquè quan tingueu un gos li voldreu posar Chewbacca.
10) Perquè si teniu bessons els hi voldreu posar Luke i Leia.
12) Perquè Han Solo és el nòvio que haguessiu volgut tenir a l’Institut.
13) Per veure el pentinat de fallera de la Princesa Leia.
14) Pel disseny de les naus espacials.
15) Perquè la força us acompanyi.
17) Per entendre videos tan divertits com aquest.
18) Perquè és tremendament divertida...
19) ... i us farà gaudir-ne com a nens.


Llegeix també la Porció de l'episodi I - L'amenaça fantasma.
Llegeix també la Porció de l'episodi II - L'atac dels clons.
Llegeix també la Porció de l'episodi III - La venjança dels Sith.
Llegeix també la Porció de l'episodi V - L'imperi contraataca.
Llegeix també la Porció de l'episodi VI - El retorn del Jedi

dimecres, 28 de setembre del 2011

It’s bad for ya (2008)


George Carlin és un comediant que he descobert gràcies al bloc Amb Compte.
3 mesos abans de morir, l’humorista va grabar l’últim dels seus 14 especials pel canal de televisió HBO. Carlin va ser un mestre de l’anomenada Stand Up, que al nostre país es coneix com a monòlegs.
Molt influenciat per altres humoristes com Lenny Bruce, Carlin va començar a provocar al públic i a les autoritats americanes als anys 70 amb monòlegs com “Set paraules que no es poden dir a la televisió”. Des dels 70 fins a la seva mort al 2008, Carlin no va canviar ni una mica el seu humor intel·ligent i provocador que et fa moure la mandíbula al riure però també el cervell i segons com l’estómac.
En el seu últim monòleg ataca directament a grans tabús com la mort, les convencions socials al seu voltant i la religió o l'orgull nacional, així com a les noves modes com la mitificació de la paternitat o l’educació dels fills, mostrant el seu habitual menyspreu per la societat americana i la humanitat en general. El fil conductor de l’actuació són variacions sobre la frase All this bullshit, it’s bad for ya (Tota aquesta merda, és dolenta per vosaltres) i és el que dóna títol a l’especial.
Si en voleu fer un tastet, només heu de posar el nom de George Carlin al Youtube.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Els gossos de Déu (Dogs of God, 2007)



L’any 1492 va ser un any capital per la història d’ Espanya, però també dels jueus, dels àrabs, de l’ església, i en definitiva, del món. És un any en que els fils de la història varen confluir: la culminació de 500 anys d’esforços per reconquerir la Península Ibèrica; la fi de 8 segles de la presència de la cultura musulmana a la Península; l’expulsió dels jueus; el descobriment del Nou Món i la posterior divisió del planeta en dues àrees d’ influència: l’espanyola i la portuguesa.
James Reston, en el seu assaig històric: Los perros de Dios, ens va relatant d’una manera molt novel·lesca, els esdeveniments històrics que es van succeir en aquest període tant important de la història. Els actors principals de l’assaig són autèntics gegants de la història mundial: els reis Isabel i Fernando, Cristòfol Colom, Tomás de Torquemada, Boabdil de Granada, Juan II de Portugal, els jueus Isaac Abravanel y Abraham Senior, el cardenal Rodrigo Borgia, etc.
L’autor al llarg del llibre ens va dibuixant la personalitat de cada un d’ aquests personatges: les seves ambicions, les seves creences, les seves pors, inquietuds, etc. D’aquesta manera la història en majúscules, es teixeix a partir de la història vital de cada un d’ aquests personatges.
Així que per a tots aquells que us interessa la història, no només com una mirada al passat, sinó també com a instrument de reflexió sobre el que està passant en els nostres temps. Crec que aquest és un llibre molt recomanable.

divendres, 23 de setembre del 2011

Star Wars: Episodi III - La venjança dels Sith (Star Wars: Episode III - Revenge of the Sith, 2005)


Tanquem la trilogia amb la que, sense ser res de l’altre món, em sembla millor pel·lícula de la nova saga, cosa que contrasta amb l'opinió de Cecil B. Demente, amb qui hem tornat a veure les tres pelis, i que diu que la millor és la primera.
El gran problema d’aquesta tercera segueix essent, igual que a la segona, la història d’amor de Padme i Anakin. Afortunadament, aquestes escenes es veuen reduïdes al inici de la pel·lícula, pel que de seguida anem a les aventures, batalles estel·lars i lluites amb espases làser, que en el fons és el que sempre ens ha interessat.
Aquesta tercera part és la que aconsegueix arribar més al fan de la saga gràcies a la recuperació de certs aspectes estètics de la saga original alhora que fa ens ajudar a imaginar com de millor hagués esta “El retorn del Jedi” si la seva resolució hagués tingut lloc al planeta dels wookies i no al dels ewoks, com George Lucas s'havia proposat en un principi.

Llegeix també la Porció de l'episodi I - L'amenaça fantasma.
Llegeix també la Porció de l'episodi II - L'atac dels clons.
Llegeix també la Porció de l'episodi IV - Una nova esperança.
Llegeix també la Porció de l'episodi V - L'imperi contraataca
Llegeix també la Porció de l'episodi VI - El retorn del Jedi

dijous, 22 de setembre del 2011

Premiats !

Avui no us oferim cap Porció.

Hem tingut la sorpresa i l'alegria d'haver estat premiats amb el Premio Bloguero. I per partida doble! Ens l'han concedit els blocs Cinealopareja i Cinema en cartells.


Aquest premi busca que els blocaires en fem publicitat els uns als i altres i per aconseguir-ho, el privilegi de ser premiat implica els següents deures:

1) Has d’anunciar-ho amb una entrada al teu bloc.
2) Premiar a altres 10 blocs i avisar-los.
3) Enllaçar el bloc que t’ha concedit el premi.
4) Compartir una frase i explicar perquè t’agrada.

Ens agafarem una mica a la lleugera el segon punt, ja que us citarem algún dels blocs que seguim i que podeu trobar habitualment a la part dreta del nostre bloc, però no els avisarem. Alguns ho veuran i d'altres no.. 
En conseqüència, complirem el tercer punt tot i que no n'exigirem el seu compliment. 

A nosaltres ens agraden sense cap ordre en concret:


Esperem que us agradin.

Pel que fa al quart punt, aprofitarem que estem dedicant els divendres a parlar de Star Wars per desitjar-vos: "Que la força us acompanyi!"

dimecres, 21 de setembre del 2011

Incerta glòria (1955)



La novel.la deu el seu nom a una frase de Shakespeare: "the uncertain glory of an April day”. Segons paraules del mateix Sales: “ Tots, en aquest món, busquem una glòria que aquest món no ens pot donar”. Busquem la glòria d’una gesta, d’ un reconeixement dels altres vers a la nostra persona, o tal vegada un amor vertader, únic i per sempre...Però la senyora realitat – amb la seva fredor habitual - sovint ens retorna d’aquesta recerca amb les mans buides.

Joan Sales, fa servir la guerra civil com a escenari per anar desgranant d’una manera magistral la naturalesa humana. Tres personatges amb una història en comú: en Lluís, en Soleràs i la Trini, ens traslladaran mitjançant correspondència: les seves alegries, tristeses, inquietuds, dubtes existencials,etc. He de confessar que des del primer moment, em va captivar un dels personatges. Aquest es diu Juli Soleràs i és un dels pilars de la novel·la, que amb la seva dialèctica mordaç, ens va dibuixant idees, preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, que, indubtablement, ens portaran a la reflexió.

És una novel·la que amplia els punts de vista sobre el conflicte, a més de la dels ja coneguts protagonistes: anarquistes, comunistes i feixistes, apareix representada i caracteritzada la burgesia catòlica catalana. És aquest ric ventall de mirades el què fa d'aquesta novel·la, una novel·la imprescindible per aquells interessats en la Guerra Civil Espanyola.

dilluns, 19 de setembre del 2011

El convidat (2010)


Televisió de Catalunya és capaç, a través del seu departament de nous formats, de treure petroli d’on altres canals de televisió només en treurien porqueria.
Ara que podem donar l’entrevista en profunditat com a morta i enterrada en el seu format televisiu (com a mínim pel que fa a la gran audiència), TV3 es treu de la màniga El Convidat, un programa on el reporter, Albert Om, se’n va a viure un cap de setmana a casa de l’entrevistat. Lluny de buscar la tafaneria, Om s’esforça per mostrar a l’espectador aquella part de l’entrevistat que habitualment no surt a la llum pública i que podem veure moltes vegades més en petits detalls (com s’afaita, com té decorada la casa...) que en el que diu el personatge.
Els programes tenen certa irregularitat en funció del seu protagonista i del que deixa entreveure durant el cap de setmana, però en conjunt és una d’aquelles petites joies que ens ofereix la nostra televisió de tant en tant. Esperem que en la segona temporada que comença avui segueixi així.

divendres, 16 de setembre del 2011

Star Wars: Episodi II - L'atac dels clons (Star Wars: Episode II - Attack of the clones, 2002)


Amb la segona part de la triologia de Star Wars és la que confirma la decepció. Les esperances que teníem Cecil B. Demente i un servidor de que la nova saga no estigués tan malament com ens deien els nostres records, s’esvaeix definitivament a una segona part que comet el pitjor pecat que pot cometre una peli d’aventures: avorreix.
Contínua amb la carència d’humor que havia fet brillar la saga original, i això es reflexa especialment en la relació d’amor entre Padme i Amidala, que contrasta amb la divertida relació d'amor-odi, amb constants pulles que mantenien Leia i Han Solo. Aquí, quan els dos enamorats coincideixen en pantalla fan caure el ritme i la narració dels esdeveniments a quotes baixíssimes, allargant escenes innecessàriament que omplen minuts i minuts de metratge només per que quedi claríssim que estan molt enamorats.
A l’últim quart de pel·lícula, l’acció remunta amb l’esclat de les guerres clon, però després de més d’una hora i mitja soporífera ja és massa tard per recuperar a un espectador que fa estona que dorm.

Llegeix també la Porció de l'episodi I - L'amenaça fantasma.
Llegeix també la Porció de l'episodi III - La venjança dels Sith.
Llegeix també la Porció de l'episodi IV - Una nova esperança.
Llegeix també la Porció de l'episodi V - L'imperi contraataca
Llegeix també la Porció de l'episodi VI - El retorn del Jedi

dimecres, 14 de setembre del 2011

Oído caníbal (2010)


Hem parlat de dues de les tres sèries que ha produït Canal+ i amb les que ha aconseguit donar un impuls a la ficció televisiva espanyola: "Que fue de Jorge Sanz?" i "Crematorio", però encara ens quedava parlar de la primera i alhora més arriscada de les tres: Oído Caníbal. Aquesta (mini)sèrie és una autèntica raresa, una aposta clara per un autor novell i la seva proposta clarament diferenciada i per un públic minoritari.
David Navarro ens mostra un grup de sociòpates que fan terapia conjunta i la seves patologíes que els porten a violar repetidament i de diferents maneres la intimitat de les persones del seu entorn. És en aquest punt on l'espectador comença a sentir-se incòmode i possible víctima sense saber-ho.
A partir d'aqui l'argument deixa de ser verosímil en alguns moments per enrabassat, i falla en algun que altre aspecte més formal. Tot i així, degut a l'alenada d'aire fresc que representa aquesta proposta i la seva contenció pel que fa a la durada (explica el que ha d'explicar en el temps just i necessari), fa que sigui una sèrie del tot recomenable.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Dimonis (Бесы, 1871)


El lector poc habituat a l’estil literari de Dostoievski no s’ha de deixar desanimar per les primeres pàgines de la novel·la, que li poden resultar un tant soporíferes. Després d’aquest tràngol inicial, el lector s’adonarà que aquestes pàgines eren necessàries, i començarà a gaudir de l’ obra fins el punt que al final els resultarà curta.
La història transcorre en una província X de la Rússia de finals del s.XIX, la vida d’aquesta província es veurà alterada per un grup de conspiradors revolucionaris. Amb aquest argument, Fedor Dostoievski considerat un mestre de la novel·la psicològica, començarà a presentar-nos una variada gamma de personatges entre els quals destaquen:
Stepan Trofimovitx: intel·lectual frustrat i mantingut per una aristòcrata (Anna Petrovna). 
Verjovenski: un líder destructiu de cap a peus.
Alexei Kirilov: el suïcida. És un suïcida peculiar, ja que amb el seu suïcidi (lliure albir) pretén esbrinar l’existència o la inexistència de Déu: “Si Dios existe, toda la voluntad es suya, y yo no puedo escapar a su voluntad. Si Dios no existe, toda la voluntad es mía, y yo estoy obligado a mostrar mi libre albedrío“El generoso Kirilov no pudo soportar su idea y se voló la tapa de los sesos.”  
Schàtov: l’home-víctima.
Stavroguin: ve caracteritzat per la seva incapacitat per estimar, nihilista dels sentits.

Molts analistes consideren aquesta obra, com una obra premonitòria de les revolucions que s’esdevindran a la Rússia dels anys posteriors. També podríem considerar-la un tractat sobre el fanatisme; quins són els seus gens inductors?, sobre quines personalitats actua?, són algunes de les qüestions que planteja el llibre.

divendres, 9 de setembre del 2011

Star Wars: Episodi I - L'amenaça fantasma (Star Wars: Episode I - The Phantom Menace, 1999)


Res millor que deixar reposar la indignació inicial durant més d’una dècada i fer front a la (ja no tant) nova trilogia d’Star Wars amb unes expectatives ben baixes per acabar sorprès d’una forma, podríem dir que agradable. Durant aquest estiu hem estat revisant la saga amb Cecil B. Demente i aquestes son algunes de les conclusions que n’hem extret.
“L’amenaça fantasma” no és ni de bon tros el millor de la saga; en essència recull el que la saga representa però falla en els detalls. Hi tenim per exemple el clàssic rescat de la princesa reina, o la destrucció del punt d’energia que tirarà per terra el projecte dels dolents de la pel·lícula com ja passava a l’episodi 4 i 6. Però hi trobem també uns personatges mancats de carisma, alguns fins i tot irritants, i unes explicacions sobre detalls que no son necessàries: Ens calia saber l’origen de la força? Cal que Anakin sigui fill d’una mare verge? I sobretot, el que li falta a ”La Amenaça fantasma” i que marca l’esperit de la trilogia original: l’humor.
Per la resta, la història és correcte i només acusa una petita baixada de ritme i de tensió cap al tercer quart del metratge que repunta de seguida en el clímax del film.

Llegeix també la Porció de l'episodi II - L'atac dels clons.
Llegeix també la Porció de l'episodi III - La venjança dels Sith.
Llegeix també la Porció de l'episodi IV - Una nova esperança.
Llegeix també la Porció de l'episodi V - L'imperi contraataca
Llegeix també la Porció de l'episodi VI - El retorn del Jedi

dimecres, 7 de setembre del 2011

Kafka a la platja (Umibe no Kafuka, 2002)



Amb un rerefons de tragèdia grega i amb maledicció inclosa, la història transcorre entre la realitat i el somni (surrealisme en majúscules). Kafka, el protagonista, un adolescent de 15 anys, fuig de casa buscant trobar-se a ell mateix i, tanmateix, trobar sentit a la seva jove existència. Per un altre banda, la història de Nakata, un vell amb retard mental que té el do de parlar amb els gats, es veurà estretament relacionada ,sense saber-ho ni un ni l'altre, amb el jove Kafka. Aquests dos viatgers a la recerca del destí, són l'eix vertebrador de la novel.la. A partir d'ells anirem coneixent als altres personatges.

En resum, una novel.la molt recomanable per esvair-nos per moments del món real, i endinsar-nos en un món màgic, on tot és possible.


Reflexions de l' Hoshima el bibliotecari, arrel de la visita de les dues feministes a la biblioteca:

"Ara, el que em molesta més de tot és la gent que no té imaginació. L'home buit, que deia Eliot. La gent que va pel món omplint aquest buit i aquesta manca d'imaginació amb bocinets de palla i ni tan sols se n'adonen. La gent que organitza la seva ignorància en frases buides i intenta convèncer els altres. Com aquest parell que han vingut avui. -Deixa anar un sospir i fa rodar el llapis amb un dit-. Tant me fan els gais, les lesbianes, els heterosexuals, les feministes, els comunistes, els porcs feixistes o els Hare Krishna. M'és igual la bandera que porti la gent, però el que no suporto de cap manera són les persones buides."

dilluns, 5 de setembre del 2011

Parc dels búnquers de Martinet i Montellà


Passant per la carretera que va de Puigcerdà a La Seu d'Urgell (o de La Seu a Puigcerdà) no caldrà que siguem massa observadors per veure una sèrie de forats incrustats a les roques de les muntanyes que voregen la carretera. Es tracta d'una sèries de búnquers i nius d'ametrelladores que jo, ignorant, atrubuïa la seva construcció i ús al periode de la guerra civil. Estava totalment equivocat. La història és força curiosa, ignorada i interessant, i a la visita guiada al Parc dels búnquers de Martinet i Montellà ens l'expliquen de meravella i a més podrem entrar-hi.
Aquests búnquers formen part de la linea Pirineus, una linea que havia de construir-se als anys 40 per evitar una invasió estrangera a Espanya. S'ignora si la paranoia de Franco era davant d'un possible atac nazi, dels aliats o potser de qualsevol dels dos. Finalment la linea no es va acabar i òbviament no es va utilitzar  mai, i l'únic que n'ha quedat és una ferida al paisatge que gràcies a Memorial democràtic ara podem visitar tot i que la titularitat correspon encara al Ministeri de Defensa.
Si teniu pensat anar-hi, consulteu abans horaris, ja que fora de la temporada d'estiu no és obert cada dia.

divendres, 2 de setembre del 2011

Trumbo y la lista negra (Trumbo, 2007)


Trumbo y la lista negra, de Peter Askin, és un esplèndid documental on es torna a parlar sobre un tema tan conegut com denigrant, anomenat "caça de bruixes", que va marcar per sempre a moltes figures de Hollywood per ser assenyalades pel senador McCarthy i perseguides pel Comitè d'Activitats Antiamericanes, després de la Segona Guerra Mundial, en creure que estaven afiliades al Partit Comunista, cosa que suposadament no era bo per a la seguretat nacional. El protagonista d'aquesta pel·lícula, el guionista Dalton Trumbo, va ser conseqüent amb la seva forma de pensar i actuar i no tenia la menor intenció de revelar si havia pertangut al Partit Comunista ni de dir el nom de cap dels seus companys, cosa que sí va fer, per exemple, el director Elia Kazan. El senyor Trumbo va arribar a utilitzar fins a tretze pseudònims per als guions de pel·lícules.

Tenia les idees molt clares, amb un marcat temperament que semblava donar-li una increïble inspiració per obtenir respostes intel·ligents en centenars de cartes que va escriure a amics i enemics entre 1942 i 1962. Cartes que en aquest documental són llegides i interpretades de manera fabulosa per diversos actors, com Michael Douglas, Liam Neeson, Paul Giamatti, Brian Dennehy o David Strathairn, apareixent aquest últim en una altra pel.lícula que ens va recordar també aquests fets, Bona nit, i bona sort (2005), en la qual interpretava a un periodista que va ajudar a que s'acabés la maleïda "caça de bruixes".

Les imatges d'arxiu que veiem estan molt ben escollides, igual que tot el material utilitzat i exposat, com les esmentades cartes i les entrevistes fetes a Dalton Trumbo. Tot serveix per tornar a una part de la història dels Estats Units en què ningú s'hauria d'haver vist exposat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...