dimecres, 15 de juny del 2011

Una invenció diabòlica (Vynález Zkázy, 1958)


Quan Karel Zeman (1910-1989) es va proposar traslladar a la pantalla el personal univers de Julio Verne, venia influenciat per la forta tradició marionetista de Txecoslovàquia i pel seu amor incondicional a l'obra de George Méliès. Així que el que va crear no va ser una adaptació a l'ús, mitjançant el trucatge, la sobreimpressió i el collage, i amb un sentit plenament lúdic i artesanal, Zeman va atorgar moviment a aquells gravats que acompanyaven les novel•les de l’escriptor, creant una suggestiva era del vapor repleta d'impossibles prodigis mecànics. Submarins, Zèppelins i diversos globus aerostàtics són moneda comuna en la pel•lícula, al que cal sumar una posada en escena basada en l'esgrafiat i una meravellosa estètica steampunk i retrofuturista. La cinta, sens dubte, és visualment portentosa, però cau presa de l'abstracció que provoca la seva pròpia perícia visual i l'acció queda mancada de tot dinamisme. El muntatge es recrea massa en unes imatges que tot i ser brillants, tan sol són el mitjà per explicar una història. Una història a la qual el director, molt ocupat en altres menesters, no ha sabut prestar-li tota l'atenció que es mereix. Una invenció diabòlica se'm presenta com un precedent poètic al que anys més tard aconseguirien Sin City (2005), 300 (2007) o Watchmen (2009), i francament, a aquesta pel·lícula ja es troben moltes de les virtuts i defectes amb els quals es toparien Zack Snyder i companyia al fer les seves adaptacions vinyeta a vinyeta. La proposta resulta de gran eficàcia plàstica però de poca resolució cinemàtica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...